Què caldria perquè un àpat fos totalment sostenible? Quants actors? D’on s’aconseguirien els aliments? Quina coordinació? Quin transport? I si l’àpat aspirés a arribar a 900 persones? En un món en què el consum està sotmès a lògiques que s’escapen dels usuaris, aconseguir trencar la dinàmica general per fer un dinar totalment sostenible sona impossible, però no ho és. 213 voluntaris són suficients per servir 840 quilocalories provinents en gran part de menjar recuperat (per un valor de 4.500 euros) que, si no, aniria a les escombraries.

Avaluació de resultats de l’Assaig General mitjançant indicadors socials.

És l’anàlisi que es deriva de l’Assaig General que Leve Projects va comissariar en el marc del Festival de les Arts i del Disseny (Fadfest) del 2015. Es tractava de servir menjar als assistents al Fadfest garantint la màxima sostenibilitat, la qual cosa indirectament suposava haver de preparar tota una xarxa de contactes que permetés que tot, des dels aliments fins als plats, fos sostenible. Es va crear així una campanya de conscienciació alhora que es posava a prova el territori per garantir-ho.

Fotogrames de la peça audiovisual de crida a l’acció i convocatòria a la participació / Marc Castañé.

Des de la vessant de la campanya, es van fer uns vídeos de crida en què es repassen algunes dades de malbaratament alimentari a Catalunya i al món, així com petites entrevistes a representants de les entitats que s’hi van involucrar per fer possible l’àpat. La comunicació de l’acte, la convocatòria i fins i tot l’acte en si és una mostra d’activisme i consciència que evidencia la dificultat de trencar amb la lògica imperant de consum alimentari.

Mapa obert d’iniciatives i agents clau de la sostenibilitat alimentària al voltant de la Plaça de les Glòries.

Des de la vessant de la prova, l’assaig general, es van seguir set fases bàsiques. En primer lloc, la delimitació de l’espai on es faria l’àpat i del territori que hi participaria, en aquest cas l’entorn de les Glòries i els barris del Clot, Poblenou, Fort Pienc i l’Eixample. En base a això es va preparar la segona fase, la identificació d’actors que podien ajudar a aconseguir la sostenibilitat alimentària, és a dir, mercats, horts urbans, equipaments, activistes, institucions, empreses…

Estratègies de disseny innovadores i conseqüents amb els objectius de sostenibilitat alimentària.

Amb els actors detectats, s’obria la tercera fase, la de fer xarxa i compartir. Cada personatge prenia la seva responsabilitat, des de plantar i cuidar els enciams fins a dissenyar un remolc per portar aigua amb bicicleta des de les fonts públiques. És una fase que seria impossible d’implementar sense la col·laboració de desenes de persones, que també són claus en la fase de planificació, en què s’havia de tenir en compte la funcionalitat de l’espai i dels materials emprats garantint la sostenibilitat. Per fer ombra, per exemple, el Fad va utilitzar la tela d’un antic globus aerostàtic.

Zona d’ombra mitjançant tela reaprofitada de globus aerostàtic d’Iglú de Vent.

Finalment, la convocatòria –aconseguir que els 900 comensals es reunissin–, la celebració i la discussió final són clau i, possiblement, les tres fases més visibles. Com a assaig general, tot l’esdeveniment va estar monitoritzat per fer una anàlisi de dades entre les quals destaquen les 3,06 tones d’aliments recuperats, el 96% de residus reciclats, l’estalvi d’un 55% de les emissions respecte a un àpat estàndard tot i tenint un 21% més d’aliments i una reducció d’un 87% de la petjada ecològica.

Discussió final en forma de Sobretaula Rodona al Disseny Hub.

Per aconseguir uns resultats tan clars, les fases centrals estaven compostes de subfases que tenien cura d’elements que en el moment de l’àpat no es veuen però són bàsics per garantir la sostenibilitat, com el transport, el reciclatge, el proveïment d’aigua, el conreu i la forma de cuinar, entre d’altres. Amb la planificació, un acte tan quotidià com menjar acaba esdevenint una eina de disseny i una simulació urbana.