De l’arqueòleg a la sala d’un museu

Jordi Pascual Museu de la Prehistòria a València

 

La cova del Parpalló a Gandia és un gran vestigi de la prehistòria a la península ibèrica. Al seu interior un munt de tauletes de fusta dibuixades amaguen 16.000 anys d’història. Es tracta d’un patrimoni historiogràfic tant important com enigmàtic ja que es depositaven sense una periodicitat fixa i amb una diferència entre la nova i la precedent de més de 200 anys en alguns casos, la qual cosa desperta el dubte sobre com es va transmetre aquell ritual.

 

Ara, però, les tauletes ja no són a la cova i han estat museïtzades perquè la cronologia soterrada que representava la cova pugui ser visitable. Transformar aquell vestigi del passat en una exposició visitable per al públic en general ha estat el gran repte de Leve. Seguint el model del Museo del Oro de Mèxic on de l’abundància es fa virtut, s’ha decidit posar totes les plaques al final de l’exposició en unes vitrines que simulen arxivadors d’un arxiu de museu. Una composició que a simple vista dóna la idea de grandesa d’aquella troballa però que, de prop, es pot repassar de manera individualitzada. A més, estan en ordre, com si la cova hagués esdevingut horitzontal.

 

 

Si bé, per poder posar el context corresponent, l’exposició comença amb una sala d’accés on amb cartells i pantalles informatives s’explica la dificultat arqueològica d’excavar a la cova del Parpalló, es marca el context històric i s’explica, alhora, l’evolució històrica del jaciment. És una primera presa de contacte que, amb mapes i imatges, permet que el visitant es faci una idea de com era la vida prehistòrica al territori que actualment ocupen les comarques centrals del País Valencià.

 

La part central de la mostra pren alguns dels elements de la troballa i els posa sobre plataformes en forma de taules de treball en què s’explica qui poblava aquells indrets en la prehistòria. Per fer-ho, també s’introdueix la reproducció de dos homínids, un homo sapiens i un neandertal com a mostra de l’evolució.

 

D’aquesta manera, amb tres espais, jugant amb l’ordre de la troballa i la tasca feta pels arqueòlegs, s’intenta donar als visitants una visió completa de què signifiquen les tauletes del Parpalló. L’exposició en si té un component cronològic indubtable i la distribució d’elements que permet donar a entendre que el treball historiogràfic sobre l’assumpte no ha acabat i que, de fet, només es tenen unes poques mostres del que van suposar 16.000 anys d’història.

Compartir Article: ·

Paraules Relacionades: , , ,

Articles Relacionats