L’Iñaki va trobar un edifici en molt mal estat i a molt bon preu al centre de Barcelona, i va suposar una gran oportunitat per poder accedir al primer habitatge de molts de nosaltres.

En aquest edifici vàrem acabar vuit amics –tots arquitectes– que van treure punta als seus llapis per portar a terme el seu “quasi” primer projecte. Cada un va fer un projecte únic on es van explorar diferents condicions domèstiques.

A nosaltres ens va quedar la feina de coordinar l’obra general: l’escala, la coberta, les façanes, l’ascensor, i l’accés. Conjuntament amb Enrica Masciaro –una de les ocupants de l’edifici–, projectàrem la porta d’accés, amb què volíem que es representés la diversitat i la comunió dels diferents habitatges–amics. Per això, vàrem idear l’estratègia de que cada pis cedís la porta original de casa seva per, així, composar una porta de portes que simbolitzés aquest esforç comú.