El concurs de reforma del Museu de la Pau de Gernika (Gernikako Bakearen Museoa) neix d’una ferma voluntat d’adequar un discurs a un temps i, amb això, definir una manera d’entendre el museu sociopolític com una mena d’organisme viu. La nostra proposta de reforma va plantejar la transformació conceptual del museu abans que la remodelació formal i econòmica. Es va entendre la reforma com una doble oportunitat que permetia actualitzar els continguts i alhora renovar el continent.

Es va proposar una museografia innovadora, creativa i genuïna, no tant pels dispositius expositius utilitzats com per la proposta de canvi de paradigma del museu. El museu deixaria d’explicar un relat per convertir el visitant en una espècie d’investigador que exerciria de guionista i de protagonista absolut del discurs, fent èmfasi en la seva individualitat i obrint així l’espai a totes les sensibilitats. El Museu de la Pau conté un passat molt recent, encara per escriure, que, guardat i classificat, es convertiria en metàfora d’allò irreversible.