El Port d’Aro es renova

Francesc Pla

El Port d’Aro es renova. Sobre les millores estratègiques projectades per l’Enginyeria Reventós en l’àmbit de la bocana i del nou perfil dels molls, l’estudi LEVE (Eva Serrats i Francesc Pla) ha presentat l’Avantprojecte d’arquitectura.

La proposta renova alguns dels aspectes importants de la imatge i la funcionalitat del Port, atenent especialment als seus usuaris —protagonistes principals de la reforma—, a reforçar la tendència d’obertura de les seves instal·lacions a la resta de visitants, a la relació amb l’entorn natural i urbà que tant el caracteritza, a treballar la seva estacionalitat i a preparar-se davant els nous reptes d’un port esportiu i d’oci del segle XXI.

 

Per això, el projecte s’organitza en dos àmbits d’actuació:

1. La Cinta, l’espai entre l’aigua i el límit urbà o natural, de més de tres quilòmetres d’extensió.

2. El Club, l’edifici i el seu entorn immediat.

 

La Cinta. Un port pel passeig

La necessària renovació dels pantalans es converteix en una magnífica oportunitat per repensar tota la cinta que envolta el moll. Comença per una mirada estratègica, on s’incorporen tots els accessos al recinte i on es posa en valor l’organització per sectors, àmbits d’eslora diferenciats, que anomenem “barris”. Aquesta lectura més urbana vol potenciar el port com a lloc més domèstic, proper, singularitzat per una idea de passeig que el fa únic.

Cinta de pantalans, entrades al port i estratègia de “Barris”

La proposta mostra com són petites decisions en la re-ubicació dels diferents elements que produeixen un canvi a gran escala. Ubicació d’elements, nous materials i noves textures, un projecte d’il·luminació integral…

 

Per exemple, la nova canalització d’instal·lacions que ha de recórrer tot el moll, s’opta per col·locar-la al costat mar, just parapetada pel petit muret de contenció que conté les terres abans del pantalà i que reconeixem avui com el banc lineal quan treu el nas. En arrambar aquesta canal als punts de servei a les embarcacions, traslladem la resta de servituds tècniques sobre aquesta franja, alliberant de bàculs per la il·luminació, caixes elèctriques i altres instal·lacions, la resta de franja. S’endrecen linealment.

Secció final de la Cinta

Alhora, el nou paviment que cal executar sobre la nova canal s’ajunta amb el nou paviment dels pantalans. D’aquesta manera, passem de tenir una franja pavimentada un metre i mig més ample de la que coneixem avui, encara que els elements de servei i de descans, bancs puntuals, es col·loquin sobre el muret resistent.

Imatge de la nova Cinta

Aquesta senzilla optimització dels recursos ens permet amplificar visualment la catifa vora les embarcacions i facilitar el seu traspàs, preveient una segregació progressiva entre vehicles i vianants.

Referència sobre la textura en el formigó imprès

La nova il·luminació té dues dimensions, la més propera, la que il·lumina el paviment texturat amb una llum rasant, que preserva el descans en les embarcacions, i un altre sobre el vial, entesa com una seqüència ritmada de llum constant, singularitzada puntualment en els accessos, placetes o meandres vers la roca.

Planta nocturna

En la mateixa lògica la casa Club, l’edifici social, s’ha d’obrir. Obrir als fluxos de pas, pels qui entren des de la platja o hi accedeixen des de la resta del port.

Planta Casa Club i el seu entorn

Però obrir-se també passa per obrir explícitament l’edifici al seu entorn, re-configurant la seva façana lateral, fins ara tancada, convertint-la en una porta. Aquest gest, que en la proposta passa per amplificar el porxo d’entrada  i re-organitzar l’espai lateral com una plaça.

Imatge de la plaça

Aquesta nova vocació pública de l’espai s’acompanya de dues marquesines, una que cobreix els sortidors de combustible i l’altre, de més gran, que s’estén des del mateix porxo de l’edifici, que ofereix un umbracle per l’espai social de chill-outentès com un punt de trobada i estada panoràmic i de qualitat.

Imatge de la plaça canviada

Les marquesines responen al caràcter estacional del club. Ambdues són d’estructura metàl·lica, però la que cobreix la gasolinera és de formigó i la de l’espai social és tèxtil, tramada, un umbracle, que es desmunta a final de temporada.

Aspecte general en temporada d’estiu i temporada d’hivern

La re-configuració de l’edifici permet redissenyar l’espai administratiu per dotar-lo d’una àrea de servei de market de queviures, que alhora abasteixen les embarcacions mentre estiguin reposant i als usuaris del Club que vulguin prendre algun refrigeri a l’ombra. La nova distribució també permet un pas interior cap a les escales interiors que donen accés al restaurant, a la sala social i a la piscina.

Accés des de la platja

Compartir Article: ·