La Floresta,

Exposició itinerant “Galaicos. Un pueblo entre dos mundos”

El nord-oest peninsular és una de les zones d’España amb major densitat de jaciments arqueològics. L’eix atlàntic, definit per la línia de la costa i les terres interiors des de la desembocadura del Miño fins Fisterra, és l’àrea de major concentració d’aquests jaciments. En els últims anys, la Diputació de Pontevedra ha impulsat un projecte d’investigació, restauració i posada en valor d’una part important dels jaciments de la província de Pontevedra. “Galaicos. Un pueblo entre dos mundos”s’emmarca en el context d’aquest projecte.

 

L’exposició és itinerant i circularà per diferents museus i centres culturals d’Espanya amb l’objectiu de difondre una progressiva però evident transformació de les interseccions que s’observen en aquest espai cultural des de l’Edat de Bronze fins la crisi de l’Antiguitat Tardana i l’expansió del primer cristianisme.
El tema arranca des d’un enfoc global a partir de la tesi que la Península Ibèrica, per la seva situació geogràfica, juga un paper fonamental de pont i confí, convertint-se des de la prehistòria en un espai de connexió, articulació i trobada entre dos mons: l’Atlàntic i el Mediterrani.

 

L’Exposició

“Galaicos. Un pueblo entre dos mundos” es planteja com un viatge, un recorregut organitzat en cinc àmbits expositius en successió cronològica. A través d’ells, es poden conèixer aspectes sobre les formes de vida d’aquelles societats i els seus sistemes de creences, les construccions que ens han arribat i els sistemes d’ocupació de l’espai, profunditzant en les influències i en l’impacte que han pogut exercir altres cultures.
Els cinc àmbits comparteixen una mateixa estructura principal: una peça significativa i una projecció que entren en diàleg. El paisatge de Pontevedra acompanya l’espectador al llarg de l’exposició a través de diverses imatges que creen un taló de fons

 

El visitant accedeix a l’exposició a través d’un audiovisual projectat sobre una maqueta. El territori galaic és, aquí, protagonista i suport del pas del temps que es narrarà a continuació.  El corpus de l’exposició organitzat pels àmbits, es desenvolupa per mitjà de la repetició dels mateixos recursos, encara que variïn en disposició i nombre: Tòtem, Taula, Diorama i Cronogrames.

 

Tòtem:

La introducció de l’àmbit es resol amb un Tòtem. Una base de planta circular suporta una caixa de llum de grans dimensions i les diverses peces singularitzades que obren el període.

En el Tòtemes convoquen tres nivells narratius:

– El tema:Títol i contingut mitjançant un tractament textual imprès a la part superior del gran llenç.

– Peces singularitzades: Exposades sobre unes peanyes poc visibles per generar un efecte de suspensió.

– Evolució de l’hàbitat: Tractament gràfic sobre la superfície de la base circular i sobre la part inferior, contigua, del llenç lluminós.

Taula

El desenvolupament temàtic de l’àmbit es resol en diversos subàmbits. Cada un dels subàmbits es concreta en una taula. El suport expositiu combina una superfície vertical, calaix lluminós, i una superfície horitzontal, impresa de gràfics i on s’ubiquen les diverses urnes que protegeixen les peces. La disposició de la informació està pensada per permetre diferents orientacions adaptades, en cada cas, a l’espai de què es disposi. La geometria rectangular permet diverses disposicions i relacions de les taules. La seva ubicació, en canvi, sempre ha de tendir a ser central i poder accessible per tots els costats.

 

Diorama

El tercer element que s’ubica, sempre al final d’aquesta successió, és el “Diorama” del jaciment. Un recurs expositiu que emfatitza la imatge panoràmica d’un jaciment concret. Alguns àmbits combinen fins a cinc diorames de cinc jaciments diferents. Es disposen com a teló de fons, les imatges estan col·locades a una altura que tendeix a tancar l’àmbit, a convertir-se en el seu propi paisatge. La distància i disposició entre elles, un cop més, és lliure i dependrà de la millor adaptació possible a les condicions geomètriques de l’espai.

 

Cronogrames

Als laterals de la successió s’ubiquen els dos “Cronogrames” que convoquen com un món visual a través projeccions fabricant una mena de corredor lluminós que emmarca i acompanya allò pròpiament galaic.

Les imatges que es projecten, sempre al·legòriques, vinculen els continguts exposats amb imatges de referència en la història global. La seqüència d’imatges estableix una sincronia amb alguns dels elements exposats a través de la llum. Un lleu èmfasi de la il·luminació sobre una peça concreta exposada es fa coincident amb una imatge projectada, establint un vincle visual entre elements similars.

 

L’exposició conclou amb una projecció sobre un parament que mostra un paisatge galaic ple d’història.

Articles de premsa

ABC Cultura

ABC Cultura

La Voz de Galicia

La Vanguardia

Agencia EFE

Bolsamanía

El Español

 

Llegir MésLlegir Menys
Data d'Inici 17/06/2016
Data Final En curs
Títol Exposició itinerant “Galaicos. Un pueblo entre dos mundos”
Missió Projecte
Tipologia Exposició itinerant
Emplaçament Diferents emplaçaments
Superfície Variable
Promotor Diputación Provincial de Pontevedra, Ministerio de Fomento, Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo
Pressupost
Arquitectes Leve Projects
Col·laboradors Víctor Bauzà (projecte), Carlota de la Presa (projecte), Olga Salve (projecte), Kultura, idees i estratègies per al patrimoni, S.L., CROQUIS (muntatge), Cèsar Vercher (disseny gràfic)

Articles Relacionats

De l’arqueòleg a la sala d’un museu

  La cova del Parpalló a Gandia és un gran vestigi de la prehistòria a la península ibèrica. Al seu interior un munt de tauletes de fusta dibuixades amaguen 16.000 anys d’història. Es tracta d’un patrimoni historiogràfic tant important com enigmàtic ja que es depositaven sense una periodicitat fixa i amb una diferència entre la... Read more »

Un museu arqueològic a l’aire lliure

El repte de museïtzar una excavació arqueològica és haver-se d’adaptar a la realitat del paratge sense posar obstacles que dificultin veure bé les restes que són motiu de la visita. Leve Projects va rebre l’encàrrec de museïtzar un castro, un poble preromà fortificat habitual a Galícia, i posar-lo en relació amb la resta de castros... Read more »

El patrimoni com a lloc de trobada

La presència de castros en el paisatge evoca una societat basada en l’atomització de l’hàbitat, un món caracteritzat pel cercle com a forma, per la pedra com a matèria, i una cosmovisió basada en el control del paisatge. Els castros estan presents en la vida dels habitants de municipis i parròquies, han servit per proveir-se... Read more »

Arquitectures per a la vida i la mort

  La instal·lació museogràfica de l’exposició temporal “L’arquitectura Talaiòtica en la prehistòria de Menorca” es concep al voltant d’un espai central. L’èmfasi d’aquesta centralitat espacial i narrativa quedarà afavorit per un primer àmbit introductori que ofereix les claus interpretatives de l’exposició i un àmbit final de síntesi i interacció amb els visitants, focalitzat en una... Read more »