La reforma també preveu l’ampliació de la terrassa enjardinada que es fa servir com a solàrium pels abonats.

Però la nova proposta, alhora, preveu un tractament acurat de les façanes de l’edifici. La frontal, a l’entrada, pretén adequar-se a una presència discreta, quasi de pavelló, a través d’oferir un nou parament envidrat, protegit per una visera de lames, que alhora que protegeix el seu interior, emfatitza una franja horitzontal que fa percebre l’edifici com a transparent.

Sobre la resta de façanes es proposa un canvi d’argument. La superposició de franges de lamel·les fa possible tractar el conjunt de múltiples finestres com una sola i gran. Fins i tot, més petita, però concebuda com una de sola. Aquesta estratègia permet presentar l’edifici com un contenidor d’una gran sala, d’un únic espai.

A l’interior, el vestíbul es resol en dues franges. Una franja diàfana, entesa com una gran galeria panoràmica sobre les piscines i, una segona franja, on s’ubiquen tots els serveis i despatxos, entre els quals es troba l’escala.

La galeria panoràmica, oberta a tots els visitants, és concebuda com a diàfana, prou ampla per permetre l’estada i els trànsits, fins i tot els de grup. Des d’aquesta s’accedeix, alhora, a un balcó corregut sobre les piscines, dins d’un altre àmbit climàtic, que permet apropar l’acompanyant al practicant, com mai fins ara s’havia produït, i que s’entén com una extensió d’aquest àmbit social.

La diferenciació de l’àmbit de la piscina principal dels altres espais d’aigua es produeix per la presència del balcó mirador. De fet, els recorreguts al voltant del vas petit d’activitat i la zona de balneoteràpia es produeixen per sota del balcó, oferint una sensació clàssica de balneari. Fins i tot el parament de façana dels vestidors queda lleugerament retirat, insistint en aquest idea i ordenant les diferents entrades a les diferents dependències, en un segon pla.