La Floresta,
La casa és compacte. Un volum únic que proposa les seves obertures principals en una sola façana, la de ponent que és, a més, la de les vistes. La planta superior es perllonga en forma de balcó corregut, solució que ofereix un ràfec d’ombra a les habitacions del pis de sota. En canvi, la planta inferior té una franja contra la pendent del terreny, destinada als banys, les escales i a la sala tècnica.
La casa s’organitza en dues plantes. Les plantes, al seu torn, es divideixen en dues franges en el sentit longitudinal: una de més estreta destinada a zones humides i serveis, i una de més ample, diàfana, destinada a gran sala, en planta primera o estances dormitori, en planta baixa.
L’estructura sobre el nivell del sòl és de fusta, a base de cinc pòrtics distribuïts en el sentit transversal, que es recolzen sobre un basament de formigó que aïlla la casa del terreny. Els cinc pòrtics de fusta marquen dues llums, una per cada franja.
A la planta primera es fa explícit que els pòrtics dibuixen una secció d’arc de mig punt. Aquesta secció permet que la coberta i la façana, la solució de tancament en el sentit dels pòrtics, sigui la mateixa. Aquesta ens permet dir que la casa és compacta i suposa la màxima optimització dels recursos d’aïllament i la mínima exposició del volum interior protegit i de les solucions constructives que es requereixen per tancar una casa.
Les dues façanes curtes, lleugerament protegides per l’envoltant principal, contenen finestres puntuals i un gran òcul tèrmic que presideix la gran sala, deixant a la façana oest les obertures panoràmiques, protegides, al seu torn, per sistemes lleugers retràctils com ara persianes.
Una llosa de formigó armat, amb el seu corresponent taló d’ancoratge, fa de fonament global a la construcció. Aquesta llosa és solidaria al mur de contenció de formigó armat que fa de pantalla.
Entre els pòrtics de fusta es fixen una sèrie de travessers sobre els que es construeix el tancament. Plaques de tauler per sobre i per sobre empresonen, model sandvitx, l’aïllant previst. Aquesta solució funciona igual pel tram de volta a la coberta com per els trams netament verticals, de façana.
Les decisions estratègiques de la casa, sistema constructiu, volumetria i orientació, es combinen per proposar una interior compacte i molt aïllat. Les obertures en la planta superior estan protegides a la radiació mitjançant sistemes dinàmics i les de la planta inferior, minimitzades, resten protegides pel ràfec que suposa el balcó.
La producció de l’energia es minimitza i es vincula a la captació solar. Les zones humides s’optimitzen en la proximitat i la inèrcia de trobar-se majoritàriament enterrades.
| Data d'Inici | 04/10/2018 (projecte) |
| Data Final | 2021 |
| Títol | Casa a Cabrils |
| Missió | Projecte i Direcció d’Obres |
| Tipologia | Habitatge unifamiliar |
| Emplaçament | Carrer Mimoses 15, Cabrils, Barcelona |
| Superfície | 120 m2 habitatge i 800m2 de parcel.la |
| Promotor | Família Casademont-Oropeza |
| Pressupost | 200.000 € |
| Arquitectes | Francesc Pla, Eva Serrats |
| Col·laboradors | Carlota de la Presa (projecte), Oriol Valls (projecte), Aleix Gómez (projecte), Giovanna di Canneva (projecte), Oriol Casso (fusta), Xavier Mora (arquitectura tècnica) i Arqbag (assessoria mediambiental) |
El Moll de la Fusta, més de 30 anys després de la seva construcció, necessita una redefinició del seu paper a la ciutat. La reflexió ha d’ajudar a repensar el difícil encaix ciutat–port. La visió estrictament immobiliària dels espais portuaris necessita el contrapunt d’una aproximació més urbana que posi en valor la riquesa dels... Read more »
L’any 1980 l’àmbit del Moll de la Fusta era una gran extensió d’asfalt de set carrils de circulació en cada sentit separada del recinte del Port per una tanca de filat i la via fèrria de servei portuari. Entre els anys 1981 i 1987, amb l’obertura al públic del Moll de Bosch i Alsina, es... Read more »
La carretera es fa carrer. Segueix el mateix eix, amb llums que dibuixen la línia al cel i una discreta rugositat a terra, puntuada per LEDs. La secció, estricta i capaç: dues vies per a cotxes i una pista bici a cada banda, segura, funcional, llegible, com a Flandes en medi urbà. ... Read more »