Històricament, Barcelona ha mirat cap a dins seu i ha deixat el Besòs com el pati del darrere, la perifèria que havia d’acollir les rondes, els barris obrers i la immigració. Malgrat això, a l’entorn del riu s’han desenvolupat ciutats diverses amb una personalitat pròpia, marcada, en gran part, per la frontera intangible que la capital catalana va crear durant el segle passat.
És per això que Leve Projectes ha fet un tomb a la proposta del Consorci del Besòs i de Barcelona Regional de fer una festa trencant la lògica de grans productores per veure quina és la realitat dels seus municipis. Amb un treball de camp que ha servit per identificar actors socials importants de la quotidianitat, s’ha detectat la idiosincràsia sociològica que barreja la cultura tradicional catalana amb tot tipus de mostres d’altres països i cultures, com el criquet o les confraries. Tot plegat acompanyat d’una cultura urbana pròpia de les ciutats denses, amb mostres com el hip-hop o el parkour.
El projecte hauria pogut virar cap a una programació cultural distribuïda durant l’any, un documental, una exposició o, com s’ha triat finalment, una festa de trobada. El repte és fer que un territori de més de set quilòmetres de llarg se senti cridat a una festa que l’autorreivindica. És per això que, en base al treball de camp, s’ha aprofitat la llera del riu i els seus voltants per ubicar activitats habituals d’una festa com la zona de restauració amb d’altres pròpies de la cultura del Besòs, com un ring –als municipis de la zona hi ha molts gimnasos de lluita lliure– o un cros urbà.
Però una festa no només consisteix en trobar-se i celebrar allò comú, sinó també en el camí per arribar-hi. Per això, en base a la ubicació al mapa dels espais on es fan les activitats motor, s’han dissenyat deu camins que, a mode d’afluents, connecten aquests espais amb la zona escollida per fer la celebració, al centre del riu Besòs però amb possibilitat de moure-la de cara a possibles futures celebracions similars.
Això converteix la celebració en una prova pilot , o assaig general, per comprovar la funcionalitat de la vianantització dels trajectes, que recorren “accidents” –ponts, camins estrets… –. Fer que durant un dia tots els camins que connecten el Besòs en sentit ampli amb el punt de la festa siguin recorreguts a fer a peu suposa posar a prova la ciutat en un canvi radical del sentit dels seus carrers durant unes hores.
Essent el Besòs el gran element comú, ha de ser el centre de la celebració i ha de fer del riu un espai a venerar. També ha de ser el centre de la cloenda de la festa, i per això s’ha optat per il·luminar el riu i posar pantalles gegants de tal manera que, en caure la nit, es pugui gaudir d’un espectacle visual que alhora recordi la memòria col·lectiva del territori, fent que l’acte no només sigui una celebració, sinó també un reconeixement als canvis que ha sofert el territori durant els darrers cent anys.