La Floresta,

La Floresta Parla

Arran de la nostra implicació en els moviments locals de millora del barri de La Floresta, l’any 2014 vam participar en la gestació de La Floresta Parla, una plataforma veïnal de diàleg articulada al voltant d’inquietuds comunes i iniciatives d’interès general que transcendeixen problemàtiques individuals.

Part de les pulsions i aspiracions veïnals dels habitants de La Floresta deriven de les tensions i les implicacions ecològiques de viure dins del Parc de Collserola. Així, el detonant de La Floresta Parlava ser la redacció del Pla municipal de Pavimentació contra la pols i el fang, que preveia destinar 2,5 milions a l’asfaltat de camins i que suposava la impermeabilització de 9 hectàrees de territori. Aquest pla va generar una doble mobilització, una reacció polaritzada: d’una banda, una sèrie de col·lectius com Els arbres parlen, el 15-M, etc., moguts per la defensa mediambiental; de l’altra, un col·lectiu de veïns amb 40-50 anys de vida al barri i amb hipoteca, que reivindicaven l’asfalt.

En resposta a la reacció de la plataforma, l’Ajuntament va presentar un nou document, el Pla de Millora de La Floresta, que prenia com a punt de partida un projecte redactat l’any 2013 per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El document oferia una lectura sensible de l’estat actual de La Floresta, posant en valor la idiosincràsia urbana del barri en relació amb el seu entorn natural i proposant criteris d’actuació per a la redacció d’un Pla de Mobilitat local.

A la vista de l’oportunitat de reflectir en el nou Pla les millors solucions tècniques i mediambientals per al context i la participació dels veïns, es va iniciar un diàleg i es van muntar unes jornades al Casino que es van traduir en un procés de participació espontani carregat d’il·lusió. Aquestes jornades van fer créixer l’ambició veïnal i van donar volada a l’enunciat, ja convertit en “Quina Floresta volem?”.

Com salvar la distància comunicativa entre els plànols i els no arquitectes?

“La Floresta Grand Tour” va ser un exercici de pedagogia, de comunicar una lectura urbana amb un llenguatge accessible. Posava en evidència que els camins objecte del pla, els que es pretenia asfaltar, eren els que quedaven per asfaltar, els que quedaven al costat del parc, més a prop de les portes, els culs de sac, els més allunyats i deslligats de la xarxa viària bàsica, els més domèstics, els que estaven en contacte amb la majoria de passatges i escales.

Una de les singularitats de La Floresta és la pèrdua d’orientació i el fet de situar-se en el límit entre un espai urbà i el parc. La plataforma va prendre consciència de ser un tros d’urbanitat que s’infiltra en un parc. Poc a poc es va anar orientant cap a un diàleg en el qual hi havia consens en asfaltar, però amb una sèrie de condicions: les rieres i els torrents s’havien de tenir en compte a l’hora d’urbanitzar. La Floresta és un territori de vora, molts dels seus carrers acaben en cul de sac, fent explícit que el medi urbà és finit. La Floresta és un barri al qual s’entra per moltes portes. Alguns encreuaments tenen signes de ser places, significats de manera pobra com a llocs d’encontre.

Es feia evident, doncs, que el projecte no consistiria en una mera urbanització. La plataforma va decidir canviar l’enunciat: no es tractaria d’asfaltar, sinó de definir àmbits d’apropiació –zones de prioritat invertida–  i de tenir cura del contacte amb les portes –places– i amb els passatges –escales–. Es va proposar una tecnologia que permetia pactar amb el món de les infraestructures: cintes petites, bandes permeables, voreres asimètriques.

Com coproduir el projecte?

Es va elaborar un projecte que serviria de base per al concurs que l’Àrea Metropolitana tenia previst licitar. Aquesta proposta desplegava un seguit de criteris i s’oferia com un manual d’actituds: instaurar la prioritat invertida, adaptar el traçat a les diferents seccions, ser asimètric per reflectir la diferència de relació amb un costat urbà i un altre forestal, tractar de ser permeable, etc. El projecte establia uns criteris de priorització del procés de pavimentació, definint un conjunt de variables que determinaven l’ordre de prioritats segons la urgència d’actuar.

Malgrat l’esforç col·lectiu, el document que es va acabar licitant va prescindir dels objectius del manual, tant pel que feia a la participació com respecte al diàleg amb el Parc. Tot i que el manual ha estat útil en cert sentit, el projecte posa de manifest les dificultats de la participació i evidencia la desídia de l’administració.

Llegir MésLlegir Menys
Data d'Inici 16/02/2014
Data Final En curs
Títol Plataforma La Floresta Parla
Missió Urbanització participada
Tipologia Urbanització
Emplaçament La Floresta, Sant Cugat del Vallès. Barcelona
Promotor Plataforma La Floresta Parla
Coproductor Plataforma La Floresta Parla

Articles Relacionats

Decidir col·lectivament la mobilitat d’un barri

  L’any 2013, el barri de La Floresta de Sant Cugat del Vallès va rebre una bona notícia a través del seu consell de districte: l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) havia fet una anàlisi per establir uns criteris per a una possible futura pavimentació o urbanització. A la mateixa sessió, el govern santcugatenc va presentar... Read more »

Formular un model de masoveria urbana municipal

Al juliol del 2014 una colla de joves van fer una ocupació reivindicativa de les cases dels mestres de La Floresta, a Sant Cugat del Vallès, un edifici de sis cases de propietat municipal enganxades una a l’altra que estava en desús. La seva reivindicació era aconseguir que aquells habitatges esdevinguessin, amb el suport de... Read more »

Posant a prova la Tecnologia Smart a la ciutat

En el marc del Màster Smart Cities impartit per la Universitat de Girona, es va desenvolupar el taller de Projectes Urbans amb l’objectiu d’establir un lligam entre el planejament urbà i les tecnologies de mesura intel·ligent, i per a ser desenvolupat com un laboratori on assajar diferents propostes “smart” posant la ciutat i les seves... Read more »