L’any 2013, el barri de La Floresta de Sant Cugat del Vallès va rebre una bona notícia a través del seu consell de districte: l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) havia fet una anàlisi per establir uns criteris per a una possible futura pavimentació o urbanització. A la mateixa sessió, el govern santcugatenc va presentar un Pla Antipols i Antifang que pretenia pavimentar el barri i que va topar amb una àmplia oposició veïnal perquè no seguia els criteris definits en l’anàlisi prèvia. Alguns veïns volien que arribés l’asfalt, mentre que altres preferien que els carrers veïnals que encara eren de terra ho seguissin sent.
El col·lectiu La Floresta Parla, al marge de la institució, va organitzar un debat i diverses jornades de treball per arribar a un punt de trobada entre els veïns. Es va decidir que es pavimentaria però seguint criteris de mobilitat i sostenibilitat, ja que la majoria de carrers a desenvolupar limitaven amb el Parc de Collserola, rieres, camins i corriols, i acabaven en culs de sac. Els carrers afectats estaven allunyats del sistema viari principal, que sí que estava pavimentat. Tot plegat amb un pla que només preveia posar asfalt i que vetllava per no urbanitzar.
Des d’una perspectiva d’activisme de barri, Leve Projects vam ajudar en la definició d’aquest projecte desgranant la informació bàsica que proporcionava l’anàlisi feta per l’AMB per fer-la comprensible als veïns. En base a aquests nous plànols, que marcaven elements bàsics com els límits entre la zona construïda i el bosc i els carrers que acaben en cul de sac, entre d’altres, els veïns van poder dir la seva fins a definir un catàleg de casuístiques a tenir en compte.
De les sessions participades van sorgir les propostes de combinar capes d’asfalt impermeable i elements permeables perquè l’aigua de la pluja pogués filtrar, fer plataformes úniques asimètriques entre les cases dels carrers i tenir en compte l’ús dels vials com a carrers urbans immersos en un parc natural. Un seguit de propostes veïnals que es van recollir en un document que prioritzava les actuacions. Posteriorment el consistori va prendre el projecte bàsic i, en treure’l a concurs públic, va eliminar alguns dels elements sorgits de la participació, com el diàleg amb Collserola.
Tot i així, l’experiència és molt positiva ja que feia partícips els veïns del barri d’una actuació que els condicionaria la seva quotidianitat des que s’apliqués. Es va demostrar que amb un acompanyament de persones enteses els veïns d’un barri poden entendre, plantejar alternatives i incidir en la definició urbanística i de mobilitat del seu entorn. El gran valor de tot el procés va ser, sobretot, trobar un punt d’encontre entre persones que tenien posicions tan diferenciades com voler pavimentar o deixar els carrers de terra.