La Floresta,

Torre de pràctiques al Parc de Bombers de la Vall d'Hebron

(la nostra proposta es basa en el reciclatge com estratègia de sostenibilitat, en mantenir les preexistències, en proposar un ràpid procés constructiu i en un compliment estricte del programa funcional. La guanyadora no)

Una torre, dues escales urbanes

Una mateixa construcció -vertical i esvelta-  situada en un extrem del pati de maniobres del parc de bombers s’alça en el paisatge interior de la Vall d’Hebron amb dues vocacions completament diferenciades.

Per un costat s’ofereix com a torre de pràctiques, és a dir, l’escenari “el més realista possible” on exercitar -cos a cos- amb els elements arquitectònics concrets de la ciutat. Per un altre, concentrada sobre l’aresta que la delimita, la torre es mostra com una pell contínua i protectora que dialoga –cara a cara- amb la gran escala de la ciutat.

La ciutat concreta (la de les finestres, dels balcons i dels veïns) i la ciutat de les infraestructures, del moviment  i del paisatge de gran escala, es troben.

Carn i pell

La torre, que s’eleva sobre la suma de fragments, està feta de la sobre posició́ de dues simulacions de ciutat: A llevant, la carcassa construïda i tangible configura un “mock-up” volumètric de retalls reproduïts de la ciutat comú. És la cara domèstica, la de l’activitat, la que s’ocupa i té vida. A ponent, una façana abstracta, perfila la presència de la torre en el skyline del lloc i convoca la memòria.

Un homenatge al patrimoni arquitectònic contemporani de la ciutat

Els panells prefabricats de Tir amb Arc, d’Enric Miralles i Carme Pinós, romanen apilats des de fa anys a pocs metres de l’emplaçament. El seu abandó suggereix trobar-los un destí memorable. No tan lligat a la reconstrucció del guardonat equipament, que demandarà d’una nova fabricació, d’un nou estàndard, com la de la vindicació de la seva memòria i d’un destí.

Proposem doncs donar-los una nova vida, més adient, ressituant-los en una nova disposició com a envolupant de la nova torre, conservant  així la seva interlocució amb el paisatge pel qual van ser originalment dissenyats. La nova torre gaudirà així d’una pell funcionalment cega i protectora però, emotivament, serà una pell amb una textura pròpia, amb significat  i amb una història.

Sostenibilitat

La forma i el nombre de panells disponibles permet  formular la reutilització d’aquests particulars elements constructius constituint, també així, un particular manifest de rehabilitació i sostenibilitat.

Per un altre costat, atenent a les emissions vinculades a la fabricació/extracció dels materials,

la construcció de l’edifici respon a una construcció principalment en sec i prefabricada optimitzant així el temps de construcció i la seva possible futura reciclabilitat. Els materials emprats són alhora d’origen reciclat: l’estructura es proposa d’acer reciclat i les façanes opaques són les peces reutilitzades.

Una estructura lleugera

La torre s’alça sobre una estructura ja existent que ofereix 4 pilars de formigó sobre una fonamentació formada per un gran encepat que compleix amb les normatives actuals i que no admetria la construcció d’una torre de pes elevat. En conseqüència la torre de bombers, de 8 plantes d’alçada, es concep com una carcassa estructural superior que ha de ser necessàriament lleugera i solidaria amb el conjunt dels suports preexistents. Es tracta d’una estructura íntegrament metàl•lica que es correspon verticalment amb l’estructura de formigó i que distribueix els seus conjunt de sol•licitacions estructurals concentrant la resultant dins l’àmbit conjunt que configuren els 4 suports. Es minimitza també el pes de la resta d’elements constructius (forjats, façanes i escales) i es construeix exclusivament allà on el programa funcional ho requereix, deixant l’estructura a la vista a tota la resta de superfícies. L’estructura metàl•lica serà tractada segons els requeriments de la normativa i els específics que es requereixin per a l’activitat que s’hi realitzarà.

S’assoleixen així les premisses de minimització del pes propi i del repartiment dels efectes de la nova construcció sobre la seva base.

El programa funcional

L’estructura principal és el suport on adherir-hi –en un segon ordre- una alta varietat de solucions constructives particulars que volen donar resposta a la multiplicitat d’exercicis físics – el programa- que es plantegen per exercitar sobre la torre. Són:

  • Exercici de Pou Reversible: L’inici del tub vertical es situa a la P1 o Planta vestíbul, oferint un espai prou ampli per a situar el trípode i el grup de persones al seu voltant. El tub arriba fins la Planta Soterrani P-2, permetent l’exercici reversible: de dalt a baix i de baix a dalt.
  • Exercicis de visibilitat: Es preveu poder realitzar-los en qualsevol espai de la torre, tant a les plantes subterrànies com a tota l’alçada de la torre. La façana, que es troba parcialment oberta, permet el seu tancament mitjançant cortines en els moments en què es realitzin exercicis de visibilitat.
  • Exercicis d’apuntalament: les diferents configuracions geomètriques, materials i constructives de les escales i dels forjats permeten una amplia varietat de casuístiques.
  • Rescat vertical a través del pati de llums: a l’espai vertical entre l’estructura i la façana principal (ponent?), que és continu en tota l’alçada de la torre.
  • Exercicis de rescat vertical en façana: les diferents disposicions del pla de façana (retranquejos) i les diferents configuracions de forats en façana (finestres, balcons, baranes,etc.) que es demanen.
  • Escalada per estructura oberta annexa, que presenta continuïtat vertical però també la possibilitat de gir en cantonada.
  • Exercicis de vertigen: la coberta plana superior habilita un espai practicable des del que fixar un tauló que voli excèntricament sobre el buit.

En termes d’evolució general de la forma de la torre:

  • Les plantes P-2 i P-1 es destinen a exercicis de visibilitat i de rescat vertical.
  • La Planta Baixa és un vestíbul d’independència. L’escala és continua des de Planta -2 a Planta 8 però es divideix en dos sectors que diferencien el conjunt P-2/P-1/PB de la part aèria de la torre. L’area porxada a peu pla habilita un espai de resguard i prevenció de riscos respecte les activitats verticals que es puguin estar produint a la torre i un espai d’ombra per a les instruccions d’inici d’exercicis, amb pissarra a la paret.
  • La Planta Primera és més amplia (dins la superfície permesa) i fa de vestíbul a la torre. D’aquesta manera s’habilita un espai còmode de reunió de grup, ben protegit i diferenciat de les activitats quotidianes al pati de maniobra, permetent així que les dues activitats es desenvolupin sense interferències.
  • El Vestíbul P1 té el sostre més alt (350 cm) que la resta de plantes superiors (250cm), permetent l’exercici d’apuntalament no standard.
  • A partir de la Planta Segona fins la Planta Vuitena la torre es desenvolupa oferint la possibilitat d’un Mostrari de tipologies de façanes i espais i un Mostrari de diferents solucions constructives i materials, com són les diferents configuracions geomètriques d’escala o les seves diferents característiques materials (de formigó, de volta catalana, etc.)

La “deformació” formal de la torre és doncs el resultat de la seva intensa “customització”, per a concentrar-hi la màxima varietat de casuístiques.

Elements constructius

Les escales, els forjats i les façanes estan constituïdes per elements de formigó lleuger millorat amb fibres metàl•liques per a vetllar per la seva durabilitat com a elements constructius que es veuran altament sol•licitats. Es preveu que els panells prefabricats de les façanes amb un gruix de 8 cm tinguin una trama de forats on poder-hi collar fàcilment ganxos, com succeeix als murs d’escalada .

Els panells estan ancorats a l’estructura principal, de manera que també seria possible plantejar, en un futur, poder reconfigurar-la o implementar-la.

Els panells de formigó prefabricats provinents de Tir amb Arc, de 16 cm de gruix, també alleugerits pels forats triangulars que els caracteritzen, seran també penjats a l’estructura com a un gran llenç d’aplacat, que configurarà la façana de la torre cap a la ciutat. En aquest cas la funció de la façana és de protecció sobre l’entorn immediat i, per tant, embolcallarà l’estructura de manera continua.

Descripció del procés constructiu

La construcció de la torre, que s’haurà de realitzar des del mateix pati de maniobres amb el parc de bombers en funcionament, demana d’un procés de construcció ràpid i net, amb una especial atenció a les mesures de seguretat.

  • FASE 1: Preparació de la base. Sobre el cap dels pilars de formigó existent, a nivell de forjat del pati de maniobra, es prepara la transició a una estructura lleugera metàl•lica. Plaques de recolzament, bigues de coronament i base pels 4 nous pilars, ocupant el gruix del forjat-coberta existent.
  • FASE 2: Construcció estructura metàl•lica principal i subestructures secundaries. Combinatòria de perfils i mesures que permeten la sistematizació del muntatge.
  • FASE 3: Escales i forjats prefabricats de formigó alleugerit. Escales prefabricades, emulant voltes, i pre-lloses de formigó alleugerit amb encenalls de metalls reciclats, per a tots els replans. Repetició de mides i formes. Sistema d’equilibri entre la necessària lleugeresa (formigó) i la necessària resistència (parcialment in situ)
  • FASE 4: Col•locació de panells prefabricats de façana. Els panells prefabricats es pengen i es fixen en sec a l’estructura metàl•lica. Els de nova creació, aprofitaran el sistema d’ancoratge per la seva manipulació i transport com a presa per futurs exercicis d’entrenament. Els panells reciclats es fixen aprofitant les nervadures de reforç.

 

Llegir MésLlegir Menys
Data d'Inici març 2021. Concurs. Primera Fase
Data Final maig 2021. Concurs. Segona fase
Títol Torre de pràctiques al Parc de Bombers de la Vall d'Hebron
Lema Fragments de Ciutat
Missió Projecte i Direcció d'Obres
Tipologia Equipament
Emplaçament Carrer Coll i Alentorn 5, Barcelona
Superficie 230 m2
Ajuntament de Barcelona BIMSA
Pressupost (el de licitació)
Autors Francesc Pla, Eva Serrats i Iris Alonso
Col·laboradors Robert Brufau (BBG), Jordi Bosch (Sotsinspector DGOE en Bombers de la Generalitat de Catalunya)