La història

Mata Mua (Autrefois), de Paul Gauguin, és el títol d’un dels quadres que el Baró Thyssen-Bornemisza, després de dipositar definitivament la seva Col·lecció d’Art a Espanya, va voler que fos per a la seva muller Carmen. A partir d’aquest moment, animada per l’industrial i prestigiós col·leccionista que li exercia de mentor, Carmen Thyssen va iniciar un camí propi al “Món de l’Art” entregant-se amb passió i intel·ligència a l’adquisició de peces que definissin la seva pròpia col·lecció.

Convertida avui en una de les col·leccionistes d’art més importants del món, amb més de 1200 obres, la seva col·lecció representa el treball dels millors artistes dels últims quatre segles de la Història de la Pintura Occidental, amb obres de Canaletto, Courbet, Boudin, Monet, Sisley, Renoir, Degas, Gauguin, Rodin, Matisse, Picasso, etc., en les quals destaca el seu gust particular per artistes de pintura espanyola i catalana com Rusiñol, Casas, Sorolla, Beruete, Zuloaga i Mir, entre d’altres.

El desig de la Baronessa, com ho va ser al seu moment per al Baró, és que la seva col·lecció transcendeixi: que es pugui exhibir davant el públic, íntegrament i per sempre. El seu pla immediat és culminar la creació de la “Galàxia Thyssen”: una constel·lació estable de museu –Madrid/Màlaga/Barcelona– on les seves obres trobin “el seu lloc” i alhora puguin transitar, situar-se en diferents contextos, formar part d’exposicions itinerants i garantir, així, una vida pròpia, estable i fructífera per al seu llegat. Aquest objectiu, d’indiscutible rellevància per a la col·leccionista, suposaria també un fet històric crucial en la configuració del mapa del món de l’art, tant per a Espanya com a escala internacional.

L’any 2004, la Baronessa, ja viuda del Baró, va obrir el seu primer Museu a Madrid, l’any 2011 el segon a Màlaga i en aquests moments està decidida a treballar amb afany per obrir l’últim Museu a Barcelona, la seva ciutat natal. La premsa ja rumoreja sobre la qüestió. El triangle està prenent forma, ja es pot veure, però encara no està tancat.

La pel·lícula

“Per amor a l’art” se centra en la consecució d’aquest somni personal: una “visió” de la protagonista que, tot i no saber si finalment podrà –o no– fer-se realitat, constitueix el detonant de la nostra història. Sota la tensió d’aquest relat, una constel·lació de personatges entrarà necessàriament en joc. L’historiador, l’arquitecte, el gerent, el polític, el financer, la premsa, l’opinió pública, etc., cadascun amb els seus propis motius i des del seu propi punt de vista seran l’origen d’un relat que desenvoluparà la seva particular relació amb l’art. Junts constitueixen una trama coral que permetrà veure sota una llum nova la creació de museus, el mercat de l’art internacional, el col·leccionisme i també, per suposat, la naturalesa mateixa de la pintura.

Per a aquesta pel·lícula, l’accés directe a la Baronessa i als seus col·laboradors –els personatges principals– ens ofereix la possibilitat de viure aquesta història “entre bastidors”, des d’un punt de vista privilegiat.

L’accés al seu arxiu fílmic personal ens permetrà rescatar imatges inèdites de les persones, llocs i moments rellevants d’una vida que, sens dubte, la Baronessa ha viscut intensament. Finalment, l’oportunitat de fer una lectura cinematogràfica d’alguns dels seus quadres ens permetrà gaudir de la particular “visió del món” que alguns dels artistes més destacats van assajar-hi.

Totes aquestes històries, aparentment aïllades, es posen en moviment al voltant d’una força principal: un “amor a l’art” que, irremeiablement, tots compartim. Aquesta pel·lícula és una invitació a formar part d’aquesta constel·lació.