Arquitectura de capçalera: atenció primària a la ciutadania

Jordi Pascual Arquitectes de Capçalera

Estar arrelats a un barri i no renunciar a la proximitat suposa que la ciutadania s’apropi al gabinet d’arquitectura a preguntar per les seves petites preocupacions i descobrir què pot fer un arquitecte davant les seves necessitats. L’espai de treball esdevé, llavors, un anar i venir de gent amb dubtes que poden acabar suposant un nou encàrrec o només una consulta puntual. En qualsevol cas, aquesta proximitat amb el poble és necessària per tornar a situar l’arquitectura al seu lloc, a l’atenció i resolució dels problemes de la ciutadania.

 

És d’aquesta constatació i després d’haver desenvolupat projectes d’estudi i aplicació de la participació ciutadana, que acaben portant cap a una transformació de la relació entre la ciutadania i el món professional de l’arquitectura, d’on neix la voluntat de formalitzar l’atenció directa. Com si d’un metge es tractés, l’arquitectura de capçalera és la branca desenvolupada per Leve amb la voluntat de concretar aquestes atencions més enllà de l’espontaneïtat amb què ja es produeixen.

 

L’acció passa, per tant, per un primer contacte, la recollida de la informació bàsica dels dubtes de la persona interessada. D’aquí es pot veure fins a quin punt es pot resoldre el dubte directament o derivar-lo a algun altre professional que en pugui donar resposta ja que les recepcions són diverses: des de saber què es fa a Leve fins a dubtes sobre burocràcia i tramitacions passant per idees bàsiques que poden derivar en l’elaboració d’un projecte.

 

En cas de ser la darrera opció, és important no entendre el procés com un tot uniforme, és a dir, no es tracta de recollir unes idees bàsiques i desenvolupar tot el recorregut fins tenir les obres fetes a mode de claus en mà. Al contrari, el debat durant el procés és essencial perquè permet adaptar l’actuació als dubtes que van sorgint durant el procés i, per tant, aconseguir un resultat final més acurat a les propostes de la persona interessada.

 

Així mateix, aquesta forma de treball també suposa trencar el procés d’elaboració d’un projecte fins a la direcció d’obres per poder-lo deixar a mig camí. És a dir, una atenció dels arquitectes de capçalera no necessàriament ha d’acabar amb una direcció d’obres, sinó que es pot quedar en la fase de recollida de propostes o de debat amb una mena d’avantprojecte o projecte executiu però sense iniciar l’actuació.

Compartir Article: ·

Paraules Relacionades: , , ,

Articles Relacionats