La Floresta,

De 6 claus a 12 Claus

L’origen de l’ocupació de l’edifici municipal de la Casa dels Mestres, batejada com a “6 Claus”, és la dificultat d’accedir a l’actual mercat immobiliari. “6 Claus” és un projecte pilot de masoveria urbana, una altra manera de pensar l’habitatge social i una forma d’accés a l’habitatge que elimina l’intercanvi econòmic entre el propietari i l’inquilí. És un col·lectiu que lluita per aconseguir que la masoveria urbana sigui una forma d’accés a l’habitatge regulada i real a Sant Cugat.

L’ocupació reivindicativa de l’edifici, que pretenia generar debat, va generar tensió entre l’Ajuntament de Sant Cugat i el col·lectiu okupa. Es va fer de pont per iniciar una conversa entre l’ajuntament i el col·lectiu que naixia de postures violentament oposades, generant una dinàmica de converses i punts d’encontre. Finalment, l’Ajuntament va accedir a fer habitatge amb la condició de desdoblar els habitatges de sis a dotze, la qual cosa no només representava un canvi de concepte i plantejava el repte arquitectònic de convertir sis cases en dotze, sinó que va posar en crisi el projecte comunitari i va fer que els llaços i els vincles socials i afectius s’anessin trencant.

El canvi implicava perdre la vocació de cooperativa i d’autoconstrucció, la facilitat de l’ocupació i situar-se en un escenari d’obra gran, i plantejava la contradicció de partir en dos un habitatge de 60 m2 deixant de complir les condicions d’habitatge mínim. El pas a un model d’habitatge cel·la, sumat a l’interès contextual de trobar-se en un entorn natural, va motivar l’estratègia de donar el màxim de valor afegit a l’espai compartit.

La lectura de la naturalitat de l’edifici existent revelava la importància de les dobles portes. Es va fer una petita ampliació alliberant un espai passant i es van crear tres espais compartits que comunicaven amb les feixes del darrera. Aquestes tres portes permetien entendre l’edifici com a porta dels horts i alhora accés de tot un àmbit públic.

Es tractava de superar les limitacions de l’habitatge mínim, que acaben determinant que tothom visqui de la mateixa manera. Es volia demostrar que una superestructura podia allotjar maneres de viure diferents, formes diferents d’apropiar-se de la casa, i que permetria a cada habitant desplegar la seva pròpia manera de viure.

El projecte opera seguint un criteri d’economia: l’estructura no es toca, es proposen intervencions puntuals senzilles i econòmiques d’executar. Es proposa un procés d’autoconstrucció, idea llavor de l’okupació, en el qual l’Ajuntament construirà la infraestructura –forjats i comunicacions– i els futurs habitants recuperaran la possibilitat del bricolatge. Es planteja un sistema constructiu que cobreix l’arc temporal que va de 2014 a 2020.

Es va fer una trobada en la qual van entrar agents –Sostre Cívic, Promusa–, proposant cooperativa en règim de cessió d’ús, però que, com en el cas de La Floresta Grand Tour, va ser avortada per un nou projecte de l’Ajuntament que tapava les portes impedint les dinàmiques d’apropiació i autoconstrucció.

Per a Leve, el projecte va representar un aterratge i un primer contacte amb el món de la masoveria urbana i de la construcció assistida. Va implicar teoritzar sobre què és ser masover en un medi urbà i, concretament, en un terreny de domini públic, tenint en compte que la masoveria implica un tempo finit, perquè es limita a rehabilitar un edifici. Va suposar el repte de formular un concepte de masoveria a llarg termini: què pot fer la comunitat pels barris més enllà de reservar 40 m2 pel barri?

Aquesta recerca aprofundida es va convertir en un curs de masoveria urbana a Elisava al voltant d’un habitatge vinculat al treball social, on no es tractava tant de dissenyar un habitatge com de fer un espai social amb habitatge.

Llegir MésLlegir Menys
Data d'Inici 31/07/2014
Data Final En curs
Títol Masoveria urbana 12 claus
Missió Avantprojecte
Tipologia Rehabilitació i Reforma
Emplaçament La Floresta, Sant Cugat del Vallès. Barcelona
Superfície
Promotor 6 Claus
Pressupost (PEM)
Arquitectes Eva Serrats, Francesc Pla

Articles Relacionats

Decidir col·lectivament la mobilitat d’un barri

  L’any 2013, el barri de La Floresta de Sant Cugat del Vallès va rebre una bona notícia a través del seu consell de districte: l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) havia fet una anàlisi per establir uns criteris per a una possible futura pavimentació o urbanització. A la mateixa sessió, el govern santcugatenc va presentar... Read more »

Formular un model de masoveria urbana municipal

Al juliol del 2014 una colla de joves van fer una ocupació reivindicativa de les cases dels mestres de La Floresta, a Sant Cugat del Vallès, un edifici de sis cases de propietat municipal enganxades una a l’altra que estava en desús. La seva reivindicació era aconseguir que aquells habitatges esdevinguessin, amb el suport de... Read more »

El cooperativisme arquitectònic entra al Col·legi d’Arquitectes

A mesura que la participació ciutadana ha anat incidint en la lògica de les administracions públiques i que més arquitectes han començat a intercooperar, el treball tècnic s’ha vist alterat necessàriament. Cal fer entendre les actuacions arquitectòniques a persones que segurament no tenen la formació perquè, alhora, puguin fer aportacions amb un trasllat tècnic posterior.... Read more »