Sant Cugat té, entre d’altres peculiaritats, dos recorreguts ferroviaris que acaben trobant-se, sense connectar-se, a l’entorn d’un equipament sanitari de primer ordre com l’Hospital General de Catalunya i d’una zona d’expansió comercial i d’oficines, Can Ametller. Aquesta coincidència de recorreguts genera una divisió entre ambdues bandes. El gran repte per a l’Ajuntament del municipi és que els treballadors de la nova zona d’activitats econòmiques puguin utilitzar l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat que hi ha al costat del centre hospitalari, per al que cal travessar la via de Renfe –lleugerament soterrada– i, per a accedir a l’andana direcció Barcelona, la de Ferrocarrils.

© Vista aèrea de la zona. Foto: extreta del google maps

Leve Projects ha estat l’encarregada de desenvolupar el projecte de connexió de les dues bandes de les línies de ferrocarril. El primer que calia tenir en compte era l’entorn. La zona encara té camps de cultiu i no hi ha cap impacte ambiental o visual que precisi de fer una passera rígida i protegida sinó que el paisatge anima a caminar tranquil·lament, tot i que sense oblidar la funció de connexió amb els llocs de feina que ha de tenir el pont.

Per aconseguir l’objectiu amb els mínims maldecaps possibles, tant per als executors de l’obra com per als vianants que posteriorment facin ús de la infraestructura, s’ha optat per un camí amb poc desnivell que permet deixar passar per sota els tractors que puguin llaurar els camps i els trens de Rodalies i Ferrocarrils ocupant el mínim possible els espais de propietat d’Adif i de la Generalitat, evitant així allargar els tràmits. Així i tot, per no fer un arc central per creuar la línia de Renfe que quedi massa inestable inestable, s’ha d’acabar ocupant part del terreny.

Detall maqueta. Vista cenital de la pasarel·la.

La resta de la passera és un camí elevat amb pilars que s’han d’endinsar terra endins fins trobar la zona rocosa que permeti la subjecció correcta, per evitar que el vent fort acabi desmuntant part de l’estructura. Amb això es vol construir un camí que, a mode de drecera, esdevingui el pas més còmode i lògic per als vianants, ja que no tindria sentit fer-los fer un esforç perquè continuarien utilitzant les dreceres incòmodes que actualment empren per arribar de l’estació als seus llocs de feina i viceversa.

Detall del pont alçat pels pilars.

El projecte ha hagut de tenir en compte les mesures de seguretat que els operadors ferroviaris indiquen per als ponts que creuen les línies, sobretot tanques més altes. De fet, aquest inconvenient s’ha reaprofitat com a oportunitat podent crear un sostre de malla metàl·lica nugada sobre el pont central per garantir una zona d’ombra al trajecte. És un espai que ha de permetre aturar-se un moment al camí i, fins i tot, esperar a veure com passa el tren. Tot i això, no es busca fer un pont monumental sinó una estructura funcional i còmoda per als usuaris.

Transit del pont.

Detall del pont.

A mesura que el projecte ha anat elaborant-se, han canviat alguns dels seus aspectes, des dels llocs més idonis on fer les subjeccions de la passera fins a l’amplada. Inicialment s’havia previst que tot just fes poc més de dos metres d’ample però, per donar més espai, s’ha optat per fer una passera doble que transcorre unida des de Can Ametller fins a meitat recorregut, on se separa per anar a buscar cadascuna de les andanes de l’estació de Ferrocarril. La branca que va a parar a l’andana direcció Barcelona no es connecta directament a l’estació sinó a la vorera del davant donant-li continuïtat.