Només ha calgut reconèixer aquestes condicions prèvies, associar-les al moviment del sol, per anar distribuint en planta i secció allò que va de lo més íntim a lo més obert. Així, a dalt i darrera (llevant) es dorm. I a baix i davant, es fa la vida en comú oberta als jardins i l’horta (ponent).

Però hi ha una decisió estratègica, l’habitació dissociada, que converteix la planta de dalt, en un àmbit on els gradients de la intimitat s’expandeixen. La clau on un habitatge pren consciencia de la importància de la gestió de diferents convicents. Existeixen unes estances complertes, obertes a un espai exterior propi, destinades a dormitori, i unes estances separades, distribuïdes al voltant d’un espai central que vol ser un umbracle, que permeten una programació lliure. Aquestes estances estan obertes en balcó sobre el jardí comú i les vistes i cada un dels seus gestors les pot programar com li convingui i decidir obrir-les i incorpora-les a l’umbracle segons el moment.

L’escala interior ajuda a distribuir l’espai de la cuina i menjador de la planta de sota, accentuant el vincle amb l’hort i cuina exterior en un cas i amb l’acollida, l’altre. Les dues escales exteriors, al seu temps, permeten ampliar recorreguts i sortir directament al bosc.