La Floresta,

Transformació de “El Monumento a los Caidos” i el seu entorn

DE–ESPACIO

De–espacio és una proposta que parteix de la desaparició de “Los Caídos” com a eix conductor del procés de re-edefinició d’aquest entorn urbà monumental. La transformació assentarà una nova imatge i significació per a un indret tan central de Pamplona, articulació entre la ciutat històrica i els nous desenvolupaments al sud. Es proposa el desmuntatge selectiu del monument, mausoleu i porxos laterals, i la seva substitució progressiva per un gran parc arbrat, albereda que qualifica el valor simbòlic de l’espai públic guanyat per a la ciutat. És una proposta que tracta del espacio com a valor urbà fonamental i dels mètodes lents, despacio, per a la seva evolució cap a nous escenaris. Es proposen tres grups d’accions -desmuntar, plantar, pavimentar- simultànies en el temps per conduir l’evolució del conjunt.

 

Desmuntatge

Desmuntar el monument de manera selectiva, en un procés estès en el temps, per reutilitzar el material al mateix lloc, el Parc de la Llibertat.

Es planteja un conjunt d’actuacions complementàries entre si:

Aixecament precís del monument contrastat amb els documents, plànols i fotos, del moment de la seva construcció.

Catalogació de tots els elements per determinar-ne la possible reutilització al mateix espai, la destinació a museus o el trasllat a abocador.

Anàlisi de solucions constructives, tasts, proves de càrrega i mètodes de desmuntatge adaptats a la realitat del monument.

Determinació de les primeres etapes de desmuntatge per disposar ràpidament d’espai de maniobra, magatzem i treball.

Desmuntatge de les diferents parts del monument en seqüències verticals, des de dalt fins a alliberar el terra.

Manteniment dels murs de la cripta, protegits amb membranes i estructures, per farcir-los amb materials granulars de l’obra.

Classificació-inventari d’elements constructius i processos de neteja-adaptació per a la seva reutilització al propi espai.

El desmuntatge selectiu que es planteja es pot vincular, durant la durada espaiada en el temps, a tallers d’arqueologia i construcció, com a oportunitat de pràctiques i experimentació de formacions de grau mitjà i universitàries.

Plantació

Guanyar, en la mesura que es van desocupant, espais per plantar arbres que conformin la gran albereda, fonent la nova massa vegetal amb l’esplèndid patrimoni arbori existent a la plaça de la Llibertat i al parc. Populus, acer, cupressus, cedrus, laurus, platanus i altres espècies conformaran un sostre vegetal essencialment caducifoli pautat per les lògiques de plantació de les diferents parts, alineacions rectes i en exedra existents, malles i estructures nuclears proposades. La selecció d’espècies es farà sobre la base del potencial de creixement i de la capacitat d’utilitzar el lloc com un viver d’adaptació. També a la real capacitat del subsòl, amb els seus vestigis subterranis, de permetre el seu ple i harmoniós desenvolupament. Els vivers es podran vincular a centres de formació de jardineria i, a centres d’educació infantil per fer visibles els valors pedagògics de l’increment de verd a les ciutats.

Plantació i subtil manipulació topogràfica contribueixen a delimitar àrees d’estada, reforçar itineraris, organitzar els recintes d’obra, estructurar el transport públic, esborrar les traces i les formes retòriques del monument i de la vialitat desmesurada inadaptades al futur parc. Des del primer pas del desmuntatge s’iniciaran les operacions de plantació, reforçant la dimensió evolutiva de l’operació, intrínseca a l’esdevenir de l’arbrat en creixement. Els nous arbres suavitzen l’impacte de l’espai d’obra, en construcció, i ajuden a anticipar les noves morfologies del parc.

Pavimentació

Reutilitzar el material petri resultant del desmuntatge selectiu al propi lloc, per pavimentar, resoldre límits i petits desnivells i crear elements de mobiliari urbà que coadjuvin a donar forma als diferents espais, enclavaments i recorreguts, construint pas a pas eixos i estructura de parc obert.

Les pedres, aplacats i carreus reutilitzats es tractaran a la mateixa obra, avaluant el seu potencial geomètric per conformar superfícies contínues transitables, posant en relleu la qualitat de les cares vistes i les rugositats d’aquelles ocultes, ajustant les arestes i cantells de cada peça, encaixant cada element en el conjunt bigarrat i heterogeni de superfícies contínues i de petits relleus que el qualifiquen.

El resultat d’aquest procés d’adaptació-reciclatge tindrà un component tàctil fort que incideix directament en la valorització de noves visuals i en la imatge material del conjunt, fortament tectònica, per superar la retòrica actual carregada de simbolismes negatius, anta urbans, i establir un espai amable i acollidor, de trànsit i estada.

Les graves resultants de la demolició de les parts de formigó i d’obra de fàbrica s’utilitzaran in situ per farcir els espais subterranis i per modelar petites inflexions topogràfiques a tot el conjunt.

Participació

Des de la mera contemplació del procés de transformació fins a la participació activa, fins i tot militant, el paper de la població, individualment o de forma organitzada a través d’associacions socials i culturals, és fonamental per orientar les directrius i per precisar solucions de disseny del futur parc, amb especial atenció als continguts de programa. Incrementar l’ús social dels espais públics de l’entorn d’estudi ha de ser una prioritat de l’operació.

La transformació de Los Caidos ha de respondre a un procés de reflexió urbana i simbòlica que implicarà un recorregut de moltes etapes i intervencions. De la riquesa d’aquest procés, sense perdre el sentit del projecte, depèn de l’èxit de l’operació. La ciutat es construeix amb idees col·lectives. Per fer-ho, cal formular les preguntes correctes, generant noves mirades i condicions d’evolució d’aquestes idees. La tasca del professional és plantejar una conversa i conduir-la perquè sigui de qualitat. D’aquesta manera s’eviten confrontacions i es genera comunitat amb el projecte de transformació en evolució com a eix conductor del debat col·lectiu.

Es poden anticipar, com a recursos metodològics, la celebració de tallers temàtics in situ, l’organització de debats amb aportacions externes que interpel·lin el procés en curs, la pràctica social de l’espai a cada etapa de la seva transformació, implicant col·lectius diversos en lògiques temporals, organitzades o informals, tot això sobre la base d’informació actualitzada i transparent de l’estat d’evolució.

Escenari

El conjunt de l’espai de la plaça-parc es pren com un gran escenari d’actuació durant tot el procés de transformació, a la vista de tot el món. Àmbits parcials de desmuntatge, vivers d’aclimatació, magatzems de material, tractament de carreus i lloses, plantacions, construcció de paviments, tractament de graves, conviuen conformant un gran calidoscopi, mosaic canviant i circulable, fins a prendre la forma definitiva al final del procés. Aquests recintes de destinació variada i variable, a més de ser aptes per a cadascuna de les accions programades, han de ser acotats de mesura per, des del primer moment, facilitar una utilització permeable de tot l’espai, coherent amb la seva evolució, fins a l’estadi últim, acabat. La transparència, visibilitat, capacitat de circulació a través dels àmbits tancats, a cada fase del projecte, és fonamental per permetre la participació activa de la gent i la seva apropiació com a actors de les successives decisions que hauran de ser preses al llarg dels anys . En aquest sentit, les pautes geomètriques dels recintes, les seves dimensions, relacions de distància i contigüitat, la qualitat dels límits de protecció, essencialment transparents, la senyalització canviant de les activitats que s’hi desenvolupen, són actius de garantia del coneixement i participació de tots els col·lectius implicats en la transformació de l’espai.

Imatge i ciutat

El monument Los Caidos, i el seu entorn, tanca el teixit central de Pamplona com un tap urbà impermeable que nega la continuïtat de la ciutat cap als nous creixements del sud. Aquest punt ha estat històricament tractat en successius plans com a límit del nucli urbà. Cal reconèixer que en el moment de la construcció el monument va tenir una curta etapa, abans de la construcció dels habitatges de la plaça i de l’església, de balcó sobre el paisatge obert, que s’aprecia a les fotos històriques, d’un cert interès urbà. Res a veure amb la situació actual, de tancament de la continuïtat, on la dominància del seu valor compositiu i simbòlic pretès compromet el potencial urbà del node d’articulació cap al sud. La retòrica formal, l’axialitat, el llenguatge clàssic, la cúpula, està al servei d’aquest tancament de la ciutat i difícilment podrà evolucionar cap a solucions que obrin l’espai, funcionalment i simbòlicament. Les opcions de resignificació, mantenint el mausoleu, amb cúpula o sense, tancant-lo en un recinte inaccessible, reutilitzant-lo com a centre cultural, no tancaran el debat sobre la seva permanència perquè el pes negatiu de la seva presència urbana és massa fort. Algunes de les propostes apuntades al març del 2018 semblen el primer pas d’un procés col·lectiu per arribar a la conclusió, a la llarga, de la necessitat de la seva demolició.

Cal entendre la necessitat d’intervenció, substituint la imatge actual, com una evolució radical de l’espai perquè adquireixi nous significats. Per això es proposa partir des del principi de la premissa de la desaparició del monument per concentrar tota la força a establir un mètode que faci compatible l’acció de desconstrucció amb la reflexió sobre la nova imatge urbana, espai públic lliure i verd, relativament fàcil d’anticipar en els propers anys, i, més difícil, la construcció de nous i més complexos continguts simbòlics oberts a altres episodis de la història urbana de Pamplona. D’aquesta manera, l’àmbit del parc de la Llibertat pren el sentit de porta de la ciutat històrica, d’entrada i sortida, i la plaça del Castell, a l’altre extrem de Carles III, recupera el paper de referència de tota la ciutat, no només del nucli més històric del nucli antic i de l’eixample, obrint-se cap als creixements del sud a través d’un sistema urbà complex.

La proposta per a aquesta primera fase del concurs és essencialment metodològica. Es tracta d’establir la dinàmica d’un relat compartit per acceptar col·lectivament el mal que el mausoleu, més enllà del significat, provoca a la ciutat. La mala qualitat urbana, arquitectònica i constructiva de l’edifici, la inadaptació tipològica, i la dificultat d’adaptació, per a cap ús d’acord amb les necessitats actuals, els costos desmesurats de transformació i manteniment que significarien aquestes opcions, el risc de quedar-se en un etern debat fins i tot que acceleri la degradació de l’entorn urbà. Per tot això, la proposta De – espacioestableix les pautes espacials per a un procés de debat estès en el temps però simultani amb l’acció sobre el lloc que podria començar simbòlicament les properes setmanes amb la plantació d’algun arbre i l’inici dels treballs aixecament del conjunt. La gestió del temps és el factor fonamental per avançar en la construcció de consensos i acords executius. Ajuntar la gent per grups afins, temàtics, discordants, especialitzats, heterogenis, informals. Preparar activitats al lloc, esportives, culturals, socials, temporals i permanents, implicant per a la seva gestió, entitats de l’entorn urbà proper. Plantar arbres, celebrar barbacoes, jugar en equip, fer exercici, seleccionar pedres, dibuixar restes, representar accions, compartir música, cantar i ballar, i tantes altres accions quotidianes ajudaran a ampliar la base d’interlocutors i generar els consensos necessaris per a la decisió col·lectiva de les actuacions a emprendre. Aquest és el sentit de la nostra proposta al moment fundacional del procés de transformació.

Llegir MésLlegir Menys
Data d'Inici gener 2019
Data Final -
Títol Transformació de “El Monumento a los Caidos” i el seu entorn
Missió Projecte i Direcció d’Obres (concurs no guanyat)
Tipologia Museografia
Emplaçament Plaza Conde de Rodezno. Pamplona
Superfície 4500 m2
promotor Ajuntament de Pamplona
Pressupost -
Autors Eva Serrats, Francesc Pla i Oriol Clos
Col·laboradors Raúl Goñi (disseny de comunicació), Aleix Gómez (arquitecte)