La instal·lació museogràfica de l’exposició temporal “L’arquitectura Talaiòtica a la prehistòria de Menorca” es concep al voltant d’un espai central. L’èmfasi d’aquesta centralitat espacial i narrativa queda afavorit per un primer àmbit introductori que ofereix les claus interpretatives de l’exposició i un àmbit final de síntesi i interacció amb els visitants, focalitzat en una gran imatge de Menorca.

L’àmbit central és un espai d’emoció. La seva formalització evoca una experiència arquitectònica. El muntatge expositiu proposa la contraposició de dos paraments perimetrals, arquitectures per a la vida i arquitectures per a la mort, separats –o units– per un espai central ocupat per objectes. Quatre taules organitzen els quatre períodes que es descriuen al llarg de l’exposició. Els paraments es construeixen mitjançant l’addició de caixes de llum, imatges-objecte que construeixen una seqüència espacial que evoca l’arquitectura ciclòpia descrita. D’aquesta manera, el muntatge garanteix una gran capacitat d’adaptació a les disposicions espacials que depararà la itinerància.

L’àmbit de síntesi final es focalitza en una gran imatge de Menorca que, com un paisatge, construeix el fons de perspectiva de l’espai central.