Rehabilitar i habilitar

Entenem que hem d’assolir un doble repte:

Per un costat, rehabilitar l’edifici original. La malaurada sort del projecte, que en arribar la guerra va ser confiscat i adaptat per a un canvi d’ús, va frustrar el desenvolupament de la proposta de cooperativa. Fins avui no podrem despullar-lo de les modificacions que ha patit al llarg del temps i gaudir-lo, gairebé per primer cop, ara ja com a patrimoni de la modernitat.

Per un altre costat, cal habilitar-lo per al seu ús actual, en un moment en què vivim un renaixement de l’esperit cooperatiu. En aquest nou context històric, altament tecnològic, habilitar de nou un espai significa, més que mai, donar resposta i aportar significat a la necessitat de trobar-se en un lloc físic per a cooperar, cocrear o compartir.

Un edifici amb dues cares, la del s. XX i la del s. XXI

Donem resposta al doble repte a partir del tractament diferenciat de les dues façanes de l’edifici. La històrica, de cara a la Rambla de Maria Cases, serà completament restituïda –practicant un exercici d’arqueologia moderna– segons el projecte original, mentre que la façana posterior concentrarà totes les actuacions per a dotar-lo de les necessitats actuals: accessibilitat, però també els recursos tecnològics, de sostenibilitat energètica i de comunicació que són propis del nostre temps. Proposem que aquests elements nous no s’insereixin a la construcció existent, ja que les modificacions el desfigurarien, sinó que s’hi superposin i hi convisquin.

Construïm un cos d’accessos –escales i ascensor– superposat a l’edifici històric, que s’alinea en profunditat amb les construccions veïnes i que comunica i habilita els quatre nivells de l’edifici: de la planta soterrani a la coberta plana. La nova entrada es produeix obrint la planta soterrani, incorporant la resta del solar amb una plaça inclinada o grada exterior que la comunica amb la cota del carrer i que permetrà, com una extensió d’aquesta, desenvolupar actes públics a l’aire lliure.

Amb tot, aconseguim que un mateix edifici ofereixi dues cares en simultani: la històrica, porta d’entrada al descobriment d’un edifici patrimonial modern, i la nova, expressió de l’activitat cooperativa d’avui en dia.

Un projecte per a una cooperativa en procés de definició

Aportem una proposta arquitectònica simultàniament al desenvolupament del procés participatiu que definirà els usos i requeriments desitjats. Aquest moment intermedi del procés ens ha fet optar per no definir encara la distribució interior més enllà de proposar la restitució de l’estructura d’espais diàfans i polivalents de l’edifici històric. Entenem que la proposta ajudarà a decidir els usos possibles d’una manera menys genèrica, sobre els espais reals.

Si bé inicialment es tractava d’una cooperativa de consum amb accés per la planta botiga, amb una planta soterrani dedicada a magatzem i una planta superior dedicada a la vida social, ara es disposarà d’un edifici de tres plantes comunicades funcionalment amb un ascensor i vitalment per una escala exterior. Aquesta, de dimensions més generoses que les estrictament funcionals, permetrà que sigui un lloc en si mateixa, que part de l’activitat interior es desenvolupi i s’expressi mostrant-se en el pla de la façana, obrint-se a la seva pròpia plaça i donant continuïtat als nous espais públics a la Plaça de La Concòrdia.