HoteLESS lliga dos extrems, els que menys necessiten la ciutat i els que més la necessiten

Francesc Pla HoteLess. Assaig d’una nova tipologia

Per a molts, la taxa ecològica ha estat una eina que ha permès una millor gestió d’un desequilibri basat en una paradoxa que ens ha costat d’assumir: el nostre gaudi esdevé una depredació del medi. Un pagament simbòlic permet posar en marxa polítiques que miren de revertir una dinàmica. Amb el temps, per a molts viatgers convençuts, la taxa ha deixat de ser un delma per passar a ser un dret. Volem contribuir.

 

Fa un temps, una mirada atenta com ho són sempre les mirades d’en Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació, ens fa veure una singular proximitat, un vincle subtil entre Arrels, organització barcelonina que des de fa trenta anys acompanya la gent a deixar el carrer, i els hotelers, organització mil·lenària que des de fa els mateixos anys s’ha enriquit convertint la ciutat en un parc temàtic.

 

Però com és propi a Arrels i en moltes de les estratègies que neixen de la societat civil contemporània, la que fa un pas endavant, demana i alhora ofereix.

 

En aquest cas, demana un retorn incontestable a un lobby que ens deu coses a tots,  però innovant i proposant noves estratègies que no apel·lin necessàriament als pressupostos de l’administració pública com a única via (1), sinó que apel·lin a les institucions com a facilitadores d’una nova normativa.

 

HoteLESS neix com una proposta imaginativa i plausible que lliga dos extrems: un negoci i un servei, una activitat econòmica i la responsabilitat que ha de tenir tota ciutat vers les persones que hi viuen, els que menys necessiten la ciutat i els que més la necessiten. En definitiva, dues organitzacions que gestionen llits.

 

HoteLESS  és una nova tipologia edificatòria, amb un epígraf urbanístic propi, a mig camí de l’hotel i de l’equipament, que posa a treballar junts hotelers i una fundació com Arrels per col·locar en el mapa de la proximitat una oportunitat. Aquell migdia a les dotze, quan es fa el check-out, el viatger pagarà el seu llit i la part que li correspongui d’un altre llit que haurà ocupat algú que, de no fer-ho, hauria dormit al ras o dins un caixer.

 

Neix una nova tipologia arquitectònica. Per a nosaltres, arquitectes, un moment emocionant que ens transporta a episodis fundacionals com els descrits per Rem Koolhaas en el seu llibre “Delirious New York”,on explica el naixement dels gratacels com a resposta d’un tot-u, una eclosió de les mixtures urbanes. Una idea que ara col·loca de nou l’hàbitat al centre de les nostres exploracions.

 

Neix un edifici que en la seva secció vertical combina la pròpia ciutat, que fa del seu lobby una plaça, dels seus inquilins diversos la millor de les fotografies possibles: la coresponsabilitat compartida.

 

HoteLESS apel·la de nou al viatger. Aquest cop, però, per fer-se partícip del medi humà.

 

Molts hem participat de l’eco-taxa com una via per assumir una responsabilitat, i més enllà de les queixes de part, és indiscutible de què parla, què posa al centre del debat, i som molts els que ho agraïm. De fet, hi ha qui escull viatjar només si se li permet participar de les càrregues. Ciutadans compromesos que acaben posant en valor territoris que han decidit fer visible el dilema i explorar amb noves eines els grans conflictes del nostre temps. HoteLESS també, ampliant el domini al medi humà, a les persones.

 

Quan en el debat de les terceres jornades d’habitatge, impulsades pel Consell Insular de Menorca, se’ns feia veure que el sensellarisme era un tret urbà més enllà de les raons d’una associació com Arrels Fundació, lluny de veure-la com una distància vàrem voler trobar els llocs comuns dels nostres paisatges i dels agents i els medis que poden ser oportuns de vincular. Explicant projectes que, encara que a Barcelona de moment no s’han volgut posar en marxa, no defallim!, poden prendre nous formats en entorns que per més que tinguin un sol veí al ras ja conviden a l’assaig.

 

(1)Eva Serrats, la meva sòcia a l’estudi LEVE, no va poder assistir a les jornades perquè presentava, a la mateixa hora, la veïnificació del Moll de la Fusta barceloní. Un projecte urbà que mira de revertir l’expulsió dels veïns de la ciutat del passeig del port a favor dels usos i l’ocupació absoluta del turisme a través de nous usos i una nova gestió de l’espai públic.

 

Francesc Pla, arquitecte.

 

 

Si feu click aquí podreu veure informació sobre el taller que el Francesc Pla i el Daniel Cid van impartir dins el festival d’arquitectura eme3.

Taller HoteLESS, test of a new typology.

Articles Relacionats