Fragments de Ciutat
Una torre, dues escales urbanes
Una mateixa construcció -vertical i esvelta- situada en un extrem del pati de maniobres del parc de bombers s’alça en el paisatge interior de la Vall d’Hebron amb dues vocacions completament diferenciades.
Per un costat s’ofereix com a torre de pràctiques, és a dir, l’escenari “el més realista possible” on exercitar -cos a cos- amb els elements arquitectònics concrets de la ciutat. Per un altre, concentrada sobre l’aresta que la delimita, la torre es mostra com una pell contínua i protectora que dialoga –cara a cara- amb la gran escala de la ciutat.
La ciutat concreta (la de les finestres, dels balcons i dels veïns) i la ciutat de les infraestructures, del moviment i del paisatge de gran escala, es troben.
Carn i pell
La torre, que s’eleva sobre la suma de fragments, està feta de la sobreposició́ de dues simulacions de ciutat: A llevant, la carcassa construïda i tangible configura un “mock-up” volumètric de retalls reproduïts de la ciutat comú. És la cara domèstica, la de l’activitat, la que s’ocupa i té vida. A ponent, una façana abstracta, perfila la presència de la torre en el skyline del lloc i convoca la memòria.
Un homenatge al patrimoni arquitectònic contemporani de la ciutat
Els panells prefabricats de Tir amb Arc, d’Enric Miralles i Carme Pinós, romanen apilats des de fa anys a pocs metres de l’emplaçament. El seu abandó suggereix trobar-los un destí memorable. No tan lligat a la reconstrucció del guardonat equipament, que demandarà d’una nova fabricació, d’un nou estàndard, com la de la vindicació de la seva memòria i d’un destí.
Proposem doncs donar-los una nova vida, més adient, ressituant-los en una nova disposició com a envolupant de la nova torre, conservant així la seva interlocució amb el paisatge pel qual van ser originalment dissenyats. La nova torre gaudirà així d’una pell funcionalment cega i protectora però, emotivament, serà una pell amb una textura pròpia, amb significat i amb una història.
Sostenibilitat
La forma i el nombre de panells disponibles permet formular la reutilització d’aquests particulars elements constructius constituint, també així, un particular manifest de rehabilitació i sostenibilitat.
Per un altre costat, atenent a les emissions vinculades a la fabricació/extracció dels materials,
la construcció de l’edifici respon a una construcció principalment en sec i prefabricada optimitzant així el temps de construcció i la seva possible futura reciclabilitat. Els materials emprats són alhora d’origen reciclat: l’estructura es proposa d’acer reciclat i les façanes opaques són les peces reutilitzades.
Una estructura lleugera
La torre s’alça sobre una estructura ja existent que ofereix 4 pilars de formigó sobre una fonamentació formada per un gran encepat que compleix amb les normatives actuals i que no admetria la construcció d’una torre de pes elevat. En conseqüència la torre de bombers, de 8 plantes d’alçada, es concep com una carcassa estructural superior que ha de ser necessàriament lleugera i solidaria amb el conjunt dels suports preexistents. Es tracta d’una estructura íntegrament metàl·lica que es correspon verticalment amb l’estructura de formigó i que distribueix els seus conjunt de sol·licitacions estructuralsconcentrant la resultant dins l’àmbit conjunt que configuren els 4 suports. Es minimitza també el pes de la resta d’elements constructius (forjats, façanes i escales) i es construeix exclusivament allà on el programa funcional ho requereix, deixant l’estructura a la vista a tota la resta de superfícies. L’estructura metàl·lica serà tractada segons els requeriments de la normativa i els específics que es requereixin per a l’activitat que s’hi realitzarà.
S’assoleixen així les premisses de minimització del pes propi i del repartiment dels efectes de la nova construcció sobre la seva base.
