Bon dia equip. Ja hi som!
Hem obert un vincle on els estudiants vagin penjant les imatges que han escollit. Hem obert una pagina web del Taller de Reparació on anar trobant la informació. Tenim un calendari del que anirà passant durant la setmana.
Des d’un punt de vista operatiu, el dilluns el gran grup d’estudiants es dividirà en tres grups temàtics. La intenció seria fer-ho després de que s’hagin presentat, mostrat cada un d’ells les imatges que porta. I siguem nosaltres que per interès, afinitat o sensibilitat, proposem que un estudiant vagi a l’equip temàtic del menjador, de l’habitatge o de l’equipament.
Haurem d’estar atents que els estudiants locals quedin ben repartits. Els amfitrions son clau perquè puguem accelerar i facilitar el coneixement de la ciutat. Pensem que dilluns tarda han de triar un emplaçament i a l’endemà visitar-lo per dimecres fer una lamina d’aixecament.
Després de dinar, el mateix dilluns, els tres grups temàtics es reuneixen i s’organitzen per fer 5 o 6 equips de projecte. Aquests grups més reduïts son més operatius i seran els que hauran d’actuar com una unitat de disseny. Triaran sobre la pagina del Programa del Pla de Barris de Barcelona que els haurem facilitat, un local concret a través d’una de les fitxes disponibles.
El Pla de Barris és un Programa municipal que en l’actualitat té 15 àrees de la ciutat sota transformació. La web de Pla de Barris es profusa en informació i dades concretes molt útils per diagnosticar un barri. De manera que els equips de projecte tenen accés a dades i indicadors complementaris a aquells que veuran fent el Safari del dimarts. Triaran un local que els sembli adequat mirant que estigui dins d’una de les 15 àrees de transformació del Pla de barris. (Hi ha locals a disposició fora del pla de barris que es podran triar però es disposarà de menys informació dins la web)
Criteris a tenir en comte:
- El condicionant Pla de Barris.
Com hem dit, si es tria un dels locals que està dins d’un dels 15 Plans de Barris, disposarem de molta informació endreçada que no caldrà buscar. No obstant, pot interessar un local que no estigui dins de cap de les 15 àrees però sigui rellevant per un altre aspecte que es consideri important. Cap problema.
- Dimensions i configuració interior de cara a l’activitat de futur.
Menjador. Aproximació al nombre comensals, reserva de superfície per magatzems, entrada i sortida d’aliments, espais per la elaboració dels àpats, possibilitat de desplegar l’activat a un exterior, intuir si es menja, s’elabora i es menja, nomes s’elabora, si fa les feines d’economat, banc d’aliments, nevera amiga, entre hores…
Habitatge. Hipòtesi sobre el nombre d’usuaris, necessitat de serveis, relació de superfície, geometria i configuració amb la idea d’habitatge extens, gestió dels generes, possibilitat d’espais per acompanyants…
Rebotiga. Si es vol fer servir només una part del local i combinar-lo amb un altre activitat comercial, si ha de tenir presència a l’exterior, hipòtesi de dimensionat, acollir serveis que altres locals necessitin, predimensionat inicial…
- Presència urbana.
Es important establir criteris de presència en l’entorn urbà. Si l’activitat ha de fer-se present o no. Si ha de disposar d’espais oberts. Quin potencial de façana té, quin enclavament urbà ocupa, condició panoràmica des de fora, des de dins…
- Vincles amb l’entorn.
Rol de l’àmbit dins el barri, nivell de coneixement i representació de l’enclavament pels mateixos veïns, altres serveis propers, vincles possibles, comunicació als transports…Començant, sobretot, pels mateixos veïns d’escala o comunitat. Els projectes podran reeixir si potencien i tenen cura del veïnatge immediat (soroll, millores a compartir…) Pensem que el que anem a proposar, sol no tenir, d’entrada mala premsa. Establir estratègies de projecte per donar-hi la volta.
- Identificació d’usuaris.
Començant pel veïnatge present i identificant el potencial.
Un equipament dispers, per exemple, ha de convidar als veïns. Se l’han de sentir com a propi, els ha de ser útil. Ha de potenciar usos encertats.
Una habitatge extens ha de poder fer-se servir, també, com a refugi climàtic per aquells veïns vulnerables que no tenen la possibilitat d’estar en les seves cases en condicions quan les temperatures son extremes.
Un menjador antiracista és, per definició, per tothom. Un catalitzador de sobiranies. Un espai per alimentar-se, per accedir a aliments elaborats, al coneixement i intercanvi de maneres d’elaborar, a l’assistència bàsica, a la centralització de petits productors de proximitat…
- Veus amigues.
Detectar altres espais, agents o activats que puguin completar i sumar el projecte d’arribada. Una cuina nova pot distribuir el menjar en espais existents dins un barri, activar-los, implicar-los.
L’equipament dispers (rebotiga) pot establir complicitats amb altres locals i activitats. Se’ls pot oferir espai , mancomunar serveis…
L’allotjament extens pot necessitar de proximitats com ara menjadors, barberies, atencions mediques, culturals que s’hauran de detectar.
- Fonts d’energia.
Els projectes perseguiran la descarbonatació en l’activitat i els hàbits. Per això caldrà cartografiar els potencials i les fons ja existents. Orientació, radiació, estratègia per l’autogeneració, mobilitats, proximitats… Així com plantejar una estratègia de materialitat pel seu desenvolupament que faci una valoració de la reutilització possible de l’existent en el local, proveïdors de proximitat, productors o artesans del barri, desmuntatges o enderrocs previstos a l’entorn…
- Millores.
Un projecte és una eina de transformació. S’ha d’identificar què reverteix, millora, transforma, del que avui ens trobem. Començat per la nova activitat que projectarem, però llegint potencials d’escala, capacitat de contagi…
- Replica.
La proposta es desenvolupa en un lloc concret. Queda, per tant, condicionada als potencials de l’enclavament precís. Però d’aquesta concreció se’n desprenen característiques per una possible replica, un manual de detecció de nous locals. Ha de quedar clar què és replicable. Què s’ha de tenir en compte per fer-ne més. A quina distancia, per quina població, per quin nombre d’usuaris potencials…
- Documents.
L’Aixecament és un dibuix, tipus axonometria (en format dinA1, per entendre’ns) on la descripció del lloc, la identificació dels seus atributs, vinculats a la mena de programa que farem aterrar, s’expliquen.
El Percepte és una imatge (dina3, per entendre’ns) que explica el concepte, la intenció i no tant el resultat.
Els Clips son una síntesi de 3min on tot el material que s’ha elaborat s’utilitza, se’n pot afegir de complementari, i s’organitza per una escaleta d’idees que es volen desenvolupar. És el clip de l’anunciat d’un projecte.
En aquesta fase del projecte, la reconfiguració interior de l’espai del local es pot anar pensant. Com s’ha dit, ja s’han de saber coses del que hi passarà dins, però no cal definir-ho ni distribuir-ho. Això es deixa per la fase següent, que es desenvoluparà després d’aquest Workshop.