Un museu arqueològic a l’aire lliure

Jordi Pascual Terra de Castros

El repte de museïtzar una excavació arqueològica és haver-se d’adaptar a la realitat del paratge sense posar obstacles que dificultin veure bé les restes que són motiu de la visita. Leve Projects va rebre l’encàrrec de museïtzar un castro, un poble preromà fortificat habitual a Galícia, i posar-lo en relació amb la resta de castros que no es museïtzarien però que representen una xarxa que explica la vida social d’aquell moment.

 

Els castros estan ubicats en zones escarpades que permetien protegir la població. Amb una arquitectura que tendeix al cercle, juga amb accessos estrets i complicats. Alhora que l’estructura dels castros era complexa, la seva ubicació fa que la museïtzació no només serveixi per recuperar la història intramurs sinó també per entendre la seva interrelació amb l’entorn i amb altres castros que es poden veure en muntanyes properes.

Per poder relacionar els castros entre sí, es va preparar un panell informatiu per al centre d’interpretació del jaciment a museïtzar en què, en forma de diagrama, s’indicaven els serveis aparcament, lavabos… i els elements de museïtzació centre d’interpretació, senyals…, de tal manera que es prioritzaven les intervencions en funció de la visitabilitat. Amb altres mapes acompanyats d’informacions adjacents sobre patrimoni, festes, natura i ecologia, es marcava la xarxa de castros.

 

Pel que fa a la museïtzació del que es va considerar el castro principal, el Monte do Castro, es va optar per mantenir l’entrada originària per accedir. Això implicava fer una volta al monticle des de l’aparcament. Per això, el recorregut entre l’accés i l’aparcament inclou alguns elements previs de contemplació del paisatge però també d’interacció amb elements que animen a tocar les pedres del mur o escoltar l’entorn natural.

Un cop s’ha accedit al castro, és important entendre que allò, més que un museu, és un jaciment. Per això, tota la informació se situa enganxada al terra. Quan fa referència als objectes trobats, es juga amb el negatiu a mida real i en blanc i negre just al lloc on es va fer la troballa, cosa que permet fer-se una idea dels usos de cadascun dels espais de la fortificació. Es juga, també, amb terres de diferents colors per diferenciar els espais.

 

Com que el pas dels anys ha fet que els murs hagin quedat enderrocats i només quedi la part baixa, s’ha decidit ubicar una malla metàl·lica que simula pedres en llocs estratègics per donar la sensació d’altura de la muralla que envoltava el poblat. Aquest recurs és especialment important a la porta d’accés ja que, després d’accedir pel camí fins a la part alta del monticle s’arriba a l’antiga entrada, que era un passadís estret envoltat de murs elevats i que no tenia continuïtat dins del castro ja que de seguida es topava amb el mur de la primera edificació interior.

La malla metàl·lica d’aquell indret permet fer una reconstrucció que no afecta a les restes originals del nivell de protecció de la fortificació. A més, el visitant fa exactament el mateix recorregut que feien els antics pobladors, la qual cosa dóna un sentit vivencial a la visita. Alhora, a l’interior del castro es faciliten llocs on aturar-se per poder contemplar el paisatge, que també explica de què vivien les persones que habitaven la fortificació per la interrelació amb la natura, els camps de cultiu i altres poblats.

Articles Relacionats