La feina individual permet no dependre d’altres persones, complir o incomplir terminis en base als compromisos i capacitats d’un mateix. Però el treball col·lectiu ben preparat, malgrat la dificultat de coordinació, permet trobar perfils professionals específics per resoldre necessitats concretes que surten en el transcurs de qualsevol projecte. Una persona o un equip tancat difícilment pot dominar tots els entrebancs que sorgeixen quan es prepara una actuació.
El treball en xarxa ha estat clau perquè el Pis Zero, un dormitori per a persones sense sostre i alhora aula de formació durant el dia impulsat per la Fundació Arrels, hagi esdevingut una realitat. Leve Projects s’ha encarregat de fer el projecte i, a la pràctica, ha acabat fent una gran tasca de coordinació per buscar les millors respostes a les necessitats concretes dels usuaris del pis. Després de conèixer què necessiten les persones sense sostre que prefereixen seguir al carrer abans d’anar a un alberg amb normes estrictes, calia ajustar-se a les seves preocupacions garantint un espai en què es desenvolupés correctament una tasca social des del voluntariat.
Per permetre el doble ús amb una neteja intermèdia, es va consultar l’expert en materials Xavier Ferrés; en l’organització de l’obra va participar Javier Meliz, d’IHP-Group; en la climatització, AIA Salazar Navarro Arquitectura; en les instal·lacions, TDI Enginyers; i en la il·luminació, Jordi Ballesta i ANOCHE Iluminación Arquitectónica. D’aquesta manera s’han aconseguit materials higiènics i càlids, un espai que s’emmiralla amb el carrer per convidar els sense sostre a entrar, un tub de tela que al mateix temps funciona de ventilació i d’il·luminació i una aula amb possibilitat de fer projeccions, amb jaços apilables que esdevenen taules per possibilitar una doble funcionalitat de manera ràpida i senzilla.
En forma d’ajut al voluntariat, tots els col·laboradors –persones i empreses– han fet aportacions professionals o de material que han permès definir l’espai. D’aquesta manera, el Pis Zero és un collage d’aportacions diverses que ha quedat unificat i ha acabat seguint les recomanacions d’experts en cada matèria. Aquesta manera de funcionar és coherent, a més, amb la finalitat del projecte, l’ajut col·lectiu a persones que han sigut víctimes d’un sistema socioeconòmic que engrandeix les desigualtats. Els col·laboradors, no només en forma de responsabilitat social corporativa, acaben fent un retorn per intentar revertir la situació o, com a mínim, crear pedaços perquè la vulnerabilitat no arribi al seu límit més extrem.
Des d’una perspectiva d’organització del treball, aquesta manera de funcionar és complexa. Probablement és més senzill no dependre d’altres persones, però la coordinació ha permès enllestir un projecte que ja dona els seus fruits. Amb aportacions múltiples, s’ha aconseguit que un col·lectiu que no volia sortir del carrer accepti tenir un sostre de nit, mentre de dia l’apartament acull sessions formatives sense ni tan sols desvetllar que la nit anterior unes deu persones pernoctaven allà mateix.